En la línia que vaig encetar el mes passat, avui intentaré reflexionar sobre el paper dels entrenadors en edats primerenques. Sol passar que la canalla en edat escolar, tant si practica esport escolar com si ho fa en competicions de les federacions esportives catalanes, compta amb joves entrenadors–monitors (E/M) que a l’hora practiquen aquell o d’altres esports de forma competitiva. És normal, ja que són a la fase final de la seva formació esportiva i, per tant, els que continuen practicant ho fan intentant guanyar el rival, el camp o el temps... Han de competir perquè és un element intrínsec de l’esport. Amb tot, a més de la competició, la pràctica dels diferents esports pot aportar moltes més coses des de la perspectiva de la formació integral dels nostres infants.
No seré jo qui digui que aquests joves E/M no són adequats per a formar i entrenar canalla. Ans a l’inrevés, la seva proximitat generacional els fa tenir una connexió complicada d’aconseguir amb gent més gran. Crec que la clau seria definir des de cada club i escola el seu projecte esportiu/educatiu i fer-ne coneixedors i partícips a tots els membres de l’entitat, en especial als E/M. Aquest model implicaria treballar conceptes i valors específics per a cada tram d’edat, prioritzant l’objectiu que la canalla gaudeixi practicant esport i que, per tant, vulgui continuar fent-ne.
Mentre tot això arriba, m’agradaria traslladar als entrenadors/monitors algunes reflexions:
Heu sentit mai un entrenador dient -parlant de nens o nenes de menys de 10 anys- “és que són molt dolents/tes?” Jo ho he escoltat més d’una vegada i reconec que el meu silenci ha estat còmplice de l’error. La canalla no neix tota amb la mateixa habilitat, ben cert. Però un entrenador té una tasca formativa, i suposo que ningú acceptaria un professor de primària dient als seus alumnes “és que són tontos...” L’entrenador de formació ha de formar i com a conseqüència competir. I si és possible guanyar! Però amb 10, 12 o 14 anys un atleta, un jugador o jugadora és abans que res un nen i una nena que vol gaudir i que
necessita aprendre. Aquests entrenadors que volen equips de “mini-estrelles” no són formadors, i per tant esdevenen bastant innecessaris. Si els nens són millors que tu... per què et necessiten?
L’altra reflexió es refereix també al fet de guanyar per damunt del formar. Especialment en els esports d’equip ens trobem que cada vegada més es promou l’ensenyament de tàctiques i menys el de la tècnica individual. El resultat és que quan són joves i han d’entrar en plena competició (els que així ho decideixen), tenen menys habilitats individuals i menys criteri propi per decidir.
És clar que hi ha altres consideracions a fer, però l’espai mana. Proposo obrir a Terrassa un espai de debat amb professors i directors tècnics de clubs per tal de consensuar un model propi que adapti la formació esportiva a cada franja d’edat per tal que cada dia més canalla rebi una millor formació i gaudeixi mes temps de l’esport.
Manel Casas Duarte
Director General de Management i Assistència Tècnica a Entitats
No hay comentarios:
Publicar un comentario